martes, 22 de abril de 2014

DÍA DEL LLIBRU 2014


XAVIEL VILAREYO

(Mieres del Camín, Les Asturies, 1967)

Xaviel Vilareyo ye escritor en llingua asturiana. Llicenciáu en Derechu pola Universidá d’Uviéu ye tamién escritor n’asturianu del Navia-Eo. Profesor d’Institutu, narrador, poeta, dramaturgu y ensayista, participa n’abondes iniciatives culturales alrodiu la llingua y la cultura asturiana. Dióse a conocer a través d’una Mención Especial recibida nel Premiu Asturies Xoven de Poesía y Narrativa 1995 col so primer poemariu Cróniques del recuerdu. Capacitáu pa la enseñanza pola Academia de la Llingua foi tamién profesor de cursos d’asturianu en Madrid. Fundador y director del Festival de Cine Asturianu. Coordina la Xunta d'Escritores Asturianos. Como guionista y diector de cine realizó los curtiumetraxes La vocación,  Salvemos el teatru y El casting, amás del documental Ensin xéneru de duldes y el llargumetraxe de ficción La tarde americana (2014). Tien publicao nes revistes lliteraries Pretexto, Lletres Asturianes, Zimbru, Reloj de Arena, Sietestrellu, Lliteratura, El Signo del Gorrión , Isla Desnuda, Amilamia, Calicanto, Poesía Toda, Estío, El Vendedor de Pararrayos, Texturas, y tamién n’ abondes collaboraciones en revistes y periódicos como articulisa y periodista. Pianista diplomáu pol Conservatoriu d'Uviéu compuso delles obres musicales: Balada pa Rocío, Divertimentu en sol...

Atópase nes antoloxíes lliteraries: Muestra de nueva poesía, y Cinco años de lliteratura asturiana. Nun se presenta a los premios oficiales de lliteratura mentantu la llingua nun lo seya. Asoleyó tamién el so Manifiestu sobre la poesía ética siendo amás collaborador habitual de revistes y periódicos. Foi productor de la película asturiana Dos sabios (2008). Pertenez a la Xeneración Lliteraria de los 90 o Xeneración del Compromisu. Anguañu vive y trabaya en Madrid.


Premios lliterarios:

Premiu de narrativa Valentín Andrés en 1997.
Premiu Vila de Sarria de Poesía 1997.
Premiu Xeira de Narracióis 1998.
Premiu Elvira Castañón de Poesía n'Asturianu 1999.
Finalista del concursu de poesía “Voces del Chamamé” del 2000 col poemariu La llende del Foranu.
Tercer Premiu nel I Concursu de Cuentos de Bimenes 1998.
Premiu de Teatru de l’Academia de la Llingua Asturiana 2009.
Mención Especial Premiu Asturies d'Ensayu 2009.

Llibros publicaos:

- Cróniques del recuerdu (Editora del Norte, 1997). El primer llibru de Xaviel Vilareyo ye una convidada sincera, clara y sentida pa compartir les pincelaes difuses de les vivencies propies. Una sucesión cronolóxica, siguiendo’l mesmu orde nel que se compusieron, de los instantes d’alcordanza, retayos esgayaos del recuerdu, poesía con forma y con mensaxe, con conteníos, amuesaos dende l’intimismu con un llinguaxe claru, mui propiu, na busca formal d’un llinguaxe poéticu personal. Mención Especial del Xuráu del Premiu Asturies Xoven de Poesía y Narrativa 1995. ISBN 84-88660-39-1. DL: AS 8/97.

-
 Más que probable (Ediciones Vitrubio, Madrid, 1998). Colección de poemes billingües asturianu-castellanu, esbillaos pol poeta madrilanu Pablo Méndez d’ente los de la so obra entós más recién. La referencia a los clásicos asturianos del entamu xunto cola dedicatoria a la Oficialidá espeyen darréu una serie de poemes como Playa de Navia, Camín o L’espín que marquen una nueva mirada y orientación poética. Amuesa ciertu procuru pol ritmu poéticu y por una sele musicalidá nes formes. ISBN 84-89795-12-6. DL: M 20429/1998.

-
 Os novos poemas (Xeira, 1999). Conxuntu de poemes n’asturgalaicu que recibió’l Premiu Vila de Sarria 1997 na XXVI edición d’esti afamáu concursu lucense en “gallegu”. Amuesa una métrica más precisa y una sonoridá aliterada característica. Equí vuelve recuperar ún de los sos primeros pasos na poesía: el haicu. El títulu fai referencia tanto a la mocedá del so facer poéticu como al fechu de recoyer aquellos primeros poemes curtios de la so xera lliteraria. DL: AS-3535/99.

-
 El camín d’inquietú. (Norte, 2002). Poemariu que marca la llinia más comprometida o de raigañu del autor, al empar de lo que vien publicando en revistes como Lletres Asturianes o El Canciu’l Cuélebre. Premiu Elvira Castañón 1999. Llibru dedicáu tamién a la Oficialidá. Tien dos partes: caminos ya inquietúes, esto ye, futuros y esmoliciones. Supón una nueva mirada reivindicativa hacua Asturies y hacia la llingua asturiana, una fixación na Tierra como patria del sentimientu, como terrén máxicu qu’arrodia la vida, los suaños, les pasiones, los camientos y por ello, el sentimientu.

-
 La causa más probable. (Trabe, 2007). Colección de relatos.

-
 Los ámbitos de la Nación Asturiana. (Espublizastur, 2008). Ensayu de tipu históricu y etnolóxicu sobre los ámbitos territoriales de la nación asturiana.

-
 Historia del cine asturianu. (Espublizastur, 2009) Una completa antoloxía del cine nacional asturianu.

-
 Doña Terina. (Espublizastur, 2011). Un cuentu infantil p'adultos.

-
 La Fuxida (ALLA, 2011). Una metáfora teatral sobre la condición humana. Premiu de Teatru de l'Academia de la Llingua Asturiana 2009.

-
 Les Asturies y el nacionalismu bascu (Espublizastur, 2012). Un novedosu ensayu sobre la visión d'Asturies dende la óptica del nacionalismu bascu.

- Del Eo al Asón (Les fueyes marielles) (Trabe, 2014). Una antoloxía poética de Xaviel Vilareyo.



 Filmes (guion y dirección):

- Salvemos el teatru (Xavi Vilareyo, 2009)
- La vocación (Xavi Vilareyo, 2009)
- Ensin xéneru de duldes (Xavi Vilareyo, 2009) Llargumetraxe documental sobre la transexualidá n’Asturies.
- El casting (Xavi Vilareyo, 2013)
- La noche americana (Xavi Vilareyo, 2014) 1h 35 min. Llargumetraxe de ficción.


Obres de teatru:
- La fuxida (Premiu de Teatru de l'ALLA 2009)
- La vocación (estrenada el 7 d'abril del 2009 nel Teatru Filarmónica d'Uviéu)
- De rebaxes na sablera (estrenada el 7 d'abril del 2009 nel Teatru Filarmónica d'Uvieu)
- El misteriu del pelu roxu (estenada el 8 d'abril del 2009 nel Teatru Filarmónica d'Uviéu)
- La igua (estrenada el 29 de setiembre nel AI de Xixón)




Obra colectiva:
- Muestra de nueva poesía. (SPPA, 1998) Antoloxía coordinada por Ánxel Álvarez Llano representativa de la nueva Xeneración Poética de los 90 o del Compromisu, fecha pa la V Xunta d’Escritores Asturianos, onde apaecen los sos poemes Camín, Playa de Navia, Patria y Monólogu del expatriáu. ISBN 84-7847-475-7. DL: AS-559/98
- Cinco años de lliteratura asturiana. (Editora del Norte, 1998) Esbilla d’autores asturianos fecha por Editora del Norte pa conmemorar el quintu aniversariu d’esta editorial mierense. Xaviel Vilareyo participa colo poemes Patria, Centinela, Fin de trayectu y Albentestate. ISBN 84-88660-65-0. DL:AS-1362.
- Sexto Concurso literario Voces del Chamamé 2000. Poesía. (Norte, 2001) Trabayos ganadores y finalistes d’esti concursu que nel añu 2000 almitía per primer vez obra n’asturianu. Poemariu finalista ye La llende del Foranu, doce poemes seguíos d’una reseña biográfica del autor. DL: AS-1350/2001
- VI Concurso de Cuentos Valentín Andrés. (AAVA, Grau, 1997) Relatu tituláu Carta a la señora Monroe, que recibió’l Primer Premiu del xuráu na categoría d’adultos. Premiu convocáu por igual pa relatos tanto en castellanu como n’asturianu. ISBN 84-86889-52-9. DL: AS-3376/97.
- I Concursu de Cuentos pola Oficialidá del Conceyu de Bimenes 1998. (Bimenes, 1999). Tercer premiu col relatu tituláu La patria perdida del inquisidor Don Pedro de Valdés. DL: AS 1920/1999.
- Toda la luz del mundo. Minimal love poems. Castellano-Aragonés-Asturianu-Cataá-Euskera-Galego. Olifante, 2005.
- Na boca de todos. Retrato poético actual del Occidente asturiano. Conceyo d’A Veiga 2006.
- Unde letras falan. Antoloxía da poesía en asturiano-galego. Trabe, 2006.
- Camín de Bimenes. Concursu de Cuentos pola Oficialidá del Asturianu 1998-2007. Xébana ediciones, 2007.
- El conceptu xeneracional. Actes de la Xunta d’Escritores Asturianos 2005. Trabe, 2007.
- Lliteratura asturiana y compromisu. Actes de la Xunta d'escritores Asturianos 2008. Trabe, 2009.
- Lliteratura asturiana, identidá y nación. Actes de la Xunta d'Escritores Asturianos 2010. Espublizastur. 2012.



Otros trabayos y ensayos publicaos:

- Carta a la señora Monroe. Revista Lliteratura 12. 1997.
- La madre. Lliteratura 13. 1997.
- Os perfumes d’ausencia. Lliteratura 14. 1998.
- El derechu civil asturianu. Lletres asturianes 64. 1997. Páxina 85.
- Modelos televisivos na Europa multillingüe. Lletres asturianes 65, 1997,páx. 111.
- A necesidá d’un estándar pal galaicoasturiano. Lletres asturianes 69. 2001.Páx. 203.
- El modelu llingüísticu televisivu n’asturianu. Lletres asturianes 76. 2001. Páx. 115.
- Una televisión n’asturianu. Revista Antorcha 14.1997. páx. 29.
- Una televisión asturiana p’Asturies. Revista Antorcha 17. 1997, páx 42.
- L’idioma asturianu nos apellíos. El canciu’l Cuélebre núm. 4. 1997, páx. 24.
- La televisión nel País de Gales. El canciu’l Cuélebre núm. 4. 1997, páx. 22.
- La propiedá xermánica n’Asturies. Revista Asturies núm. 6. 1998, páx. 30.
- Manifiestu sobre la poesía ética. El canciu’l Cuélebre núm. 6. 1998. Páx. 42.
- Conflictos llingüísicos y televisión. El canciu’l Cuélebre núm. 5. 1998. Páx. 25.
- Oficialidá, un derechu constitucional. Revista Antorcha 21. 1998. Páx. 29.
- As xoyas d’A Veiga, úas xoyas nel camín. Entrambasauguas núm. 9. 1998. Páx. 14.
- Lliteratura periodística y periodismu lliterariu. L’oficiu d’escritor. V Xunta d’Escritores Asturianos. Colección Documentos 25. SPPA 1998.
- Una televisión n’asturianu. El canciu’l Cuélebre núm. 7. 1999. Páx. 31.
- Una teoría sobre les nueves músiques. El canciu’l Cuélebre núm. 7. 1999. Páx. 44.
- Los límites hestóricos d’Asturies y los límites alministraativos. El canciu’l Cuélebre núm. 8. 2000. Páx. 23.
- El palacio Trelles d’Uviéu. Entrambasauguas núm. 13. 2000. Páx. 16.
- La Xeneración del Compromisu: la poesía asturiana de raigañu nos autores del nuevu sieglu. I Congresu Internacional de Lliteratura Asturiana 2001.
- El señardismu y la poesía de Galo Fernández. (Xornaes d’Estudiu 2002), Lletres Asturianes 85, 2004.
- Lliteratura asturiana ya identidá. (Xunta d’escritores Asturianos, 2007)
- Un apunte sobre la poesía ética. (Xunta d’Escritores Asturianos – Uviéu 2005)
- La Xeneración del Compromisu 1967-1982. (Arribada 2007)
- Cine asturianu: cien años d'hestoria (Xunta d’Escritores Asturianos, 2008)
- La llingua asturiana en Cantabria (Arribada, 2008) - inéditu
- La llingua asturiana en Salamanca (Arribada, 2008) - inéditu
- Llingua ya historia del Fueru de Zamora (Xunta d’Escritores Asturianos 2008)
- El Festival de Cine Asturianu: cuatro años de camín (Arribada, 2008) - inéditu
- El societarismu familiar asturianu. Revista N'AST Cartafueyos d'Ensayu. Núm. 2. Xixón 2008.
- Gumersindo Laverde y Ruiz, padre de la Nación Asturiana. Revista N'AST Cartafueyos d'Ensayu. Núm. 4. Nava 2009.
- Vocabulariu asturianu na lliteratura de José María de Pereda.  Revista N-AST Cartafueyos d'Ensayu. Num 6. Nava 2010.
- L'idioma asturianu n'Asturies de Santiyana. Lliteratura asturiana, identidá y nación. XEA 2010. Espublizastur 2012.
- Nel centenariu del arquitectu asturianu Miguel de la Guardia. Lliteratura asturiana, identidá y nación. XEA 2010. Espublizastur 2012.
- Crónica del rei Fruela II d'Asturies. Lliteratura asturiana, identidá y nación. XEA 2010. Espublizastur 2012.
- La lliteratura dialectal de los escritores d'Asturies de Santiyana. Lliteratura asturiana, identidá y nación. XEA 2010. Espublizastur 2012.





Reseñes:



- Cinco poetas do Eo-Navia da xeneración de 90 en lingua galega: a procura da identidade nas raíces da memoria. Crissanto Veiguela. L’oficiu d’escritor. V Xunta d’Escritores Asturianos. Colección Documentos 25. SPPA 1998. Páx. 69.
- Más que probable. Xuan Porta. El canciu’l Cuélebre, núm. 7. 1999. Páx 56.

No hay comentarios:

Publicar un comentario